Editorial: Llàgrimes d’Esperança
Benvolguts canongins, socis, col·laboradors, subscriptors, anunciants i lectors,
A finals d’aquest mes de gener es va convocar una reunió d’urgència de l’Equip de Redacció de l’Estímul i la Junta Directiva de l’Orfeó Canongí. Fent el balanç econòmic de l’any passat, un cop haver pogut tramitar les quotes anuals del 2011 (des de l’inici d’aquesta etapa, s’han hagut de passar sempre a posteriori: inicialment per poder assumir la feina d’introduir de manera manual totes les dades dels anunciants i subscriptors, i després per mirar de realitzar un treball de gestió personal per tal de depurar-les el màxim possible i intentar minimitzar els errors de cobrament), es va observar un nombre molt important de devolucions.
A aquestes renúncies (de vegades fins i tot rebuigs) del servei prestat, s’hi ha d’afegir la comissió d’aquestes devolucions del banc, i que les subvencions de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya s’han vist –d’acord amb el context econòmic– en part reduïdes; i que la més vital, notòria i important, l’aportació municipal –que va assumir l’Ajuntament de Tarragona–, es va suprimir de forma unilateral. En conseqüència, l’entitat editora –Orfeó Canongí– es va trobar que per tal de saldar l’exercici va haver de fer front a una quantitat molt elevada dels limitats recursos de les seves partides pressupostàries...
Si a això hi sumem que –tot i les crides de suport– l’Equip de Redacció no ha adquirit mai una dimensió i resposta –com a mínim– suficients (sinó que és cada vegada més reduït), fins al punt que l’ínfim grup que resta per aconseguir publicar la revista cada dos mesos ha de reiterar constantment uns esforços certament desmesurats en tots els diferents àmbits (gestió, redacció, coordinació, maquetació, fotografia, disseny, correcció, sol·licitud i justificació de subvencions, revisió de dades d’anunciants i subscriptors, implementació de rebuts, tracte amb la impremta i l’empresa d’enviament, ...), es va acordar amb l’Equip de Coordinació de fer aquesta reunió decisiva per tal d’intentar buscar sortides per salvar –una vegada més– aquest actiu que considerem tan important i de tanta vàlua històrica per al nostre poble de la Canonja.
Però la seva continuïtat és inviable. Almenys per aquest 2012, és absolutament impossible poder-ho incloure en la memòria d’actuacions. La suma d’aquests factors econòmic i social és una barrera massa feixuga de superar... Només Déu sap la feina, ganes, temps i esforç que, per mantenir-lo i donar-li continuïtat fins avui, han assumit i suportat des de fa anys algunes persones (també implicades en moltes altres activitats de la Canonja); però tot té un límit. Així que es va acordar la interrupció de la tasca de l’Estímul. I es va decidir també endarrerir la impressió del número 32 de la revista (que, com corresponia a l’últim del 2011, amb això tancaria l’exercici) per tal de referir-lo malauradament com a l’últim d’aquesta etapa de la nostra publicació...
Sabem –i així ho hem manifestat diverses vegades en l’editorial– que aquestes situacions equivaldrien pràcticament a entrar en un estat de coma induït, i que és molt difícil aconseguir revertir-les; si no és que surt dels propis ciutadans un anhel ferm i clar que manifesti i lluiti obertament pel desig de mantenir vius aquests actius, assignant-los el valor que realment tenen i aporten.
Esperem que altres entitats culturals del poble que es troben en també condicions molt precàries de suport i compromís, i que constitueixen els fonaments d’una vila com la nostra, puguin evitar de caure en el mateix punt mort que nosaltres, com tantes i tantes vegades hem manifestat (també en l’última edició) intentant advertir i conscienciar de la greu situació de l’important teixit associatiu canongí.
La portada de l’edició del 15 de juny de 1936 es referia a “Llàgrimes de goig”, en un número dedicat a l’homenatge al director i fundador de l’Orfeó Canongí, el Mestre Josep Gols, i on hi podem llegir i quasi palpar l’entusiasme i el sentiment de felicitat per enfortir amb un esperit col·lectiu uns ideals d’identitat –del poble i la pròpia pàtria–; en aquest sols podem referir-nos a unes “Llàgrimes d’Esperança” perquè els canongins fem un decidit pas endavant per no deixar-nos perdre el nostre ric patrimoni: allò que encara ens fa reconèixer la seva essència, les seves arrels i els seus orígens.
Moltíssimes gràcies a tots per la vostra implicació: a tots els membres dels diferents equips de redacció de les diverses etapes de la revista, per la seva feina altruista, i als que n’han fet possible la seva coordinació; als col·laboradors, per ser-hi sempre; als subscriptors i a tots els anunciants –especialment als que heu fet l’esforç d’arribar fins a aquest número–; i als socis de l’entitat publicadora, que va endegar aquest projecte amb orgull pensant en escriure i donar cobertura a la nostra memòria històrica.
De veritat que ens sap tant i tant de greu haver-vos de donar aquesta notícia... Esperem retrobar-nos ben aviat en un municipi que sap difondre la seva veu i les seves inquietuds! Tan sols esperem que els valors del nostre poble propiciïn que es compleixi el vers que alimenta l’esperança del retorn de la cançó de la portada:
“No és un adéu per sempre; sols un adéu per un instant...
I el cercle refarem, i fins potser serà més gran”.
Que així sigui!
La Junta Directiva de l’Orfeó Canongí
Des de la Junta i l’Equip de Redacció, continuarem amatents –des de l’espai web de la revista i les xarxes socials– mirant de preservar una flama que de debò esperem que amb la implicació dels canongins pugui reviscolar d’aquí a no molt de temps;
perquè el nostre Poble es mereix que la seva veu sigui recordada en el temps
Esperem el vostre suport i contribució directa per fer reviure el nostre estimat Estímul
