DADES I HISTÒRIA DE L'ENTITAT

Llibre "Orfeó Canongí: una gesta irrepetible" de David Marca Cañellas, publicat el 2005
 
ORFEÓ CANONGÍ
 
Fundat l'any 1930
Número de socis: 225

El Casal està situat a la plaça de Mestre Gols núm. 4 de la Canonja.

Junta actual:

President: Josep Espasa Canadell
Secretària: Maite Vives Jané
Vocals: Oriol Falguera Orellana, Joan Alberich Llop, Robert Salla Gras, Miquel Sabaté Aced, Meritxell Rion Cuadrado

 
L'Orfeó Canongí actualment disposa de les següents seccions:

Escola de Ball
Escola de Música
Grup de Gegants i grallers "Bià i Esperança"
Grup de Teatre "Camàndules"
Club de Billar
Penya Blaugrana
Grup Filatèlic i Numismàtic
Grup de Carnaval

Edita la publicació mensual ESTÍMUL -revista de la Canonja-, fundada l'any 1936


Activitats principals durant l'any:
Desena Cultural Canongina
Concerts de l'Escola de Música
La Festa de l'Oli Nou
Exhibició de Balls de Saló
Dimarts Culturals (amb més de 150 actes celebrats)
Representacions teatrals
Diada del Soci Fidel
...

L'Orfeó Canongí es va fundar el 8 d'octubre de 1930, i des del primer moment va ser el punt de referència cultural i social del poble. En aquella dècada va destacar la gran Companyia Lírica de l'entitat, que va posar en escena un gran repertori de sarsueles i òperes, portant el nom de l'entitat i del poble per molts indrets de Catalunya.

La guerra civil, com va passar amb altres entitats del nostre país, va representar la pràctica desfeta de la societat, que fins anys en plena postguerra, no va reprendre de bell nou les activitats. L'any 1980, es va realitzar una gran reforma interior del seu casal al mateix que s'iniciava un nou període d'activitats culturals que fins els nostres dies ha continuat, havent tornat a ésser el propulsor cultural i social de la Canonja



HISTÒRIA


Primera època: 1930 - 1936. "El naixement d'un somni"

El 8 d’octubre de l’any 1930 va tenir lloc el naixement de l’Orfeó Canongí, aquell dia es va celebrar la primera reunió de socis per escollir la primera Junta Directiva de l’Orfeó Canongí. En va sortir president Josep Canadell i Pujol.

Els fets però es remunten uns mesos més enrerra. El mestre Isidre Díaz i Rosés va instal·lar una escola privada. Per poder mantenir i augmentar els recursos de la biblioteca de l’escola van pensar fer una vetllada literàrio-musical i així recaptar fons. Josep i Pau Vidal i Guinovart rebien lliçons del mestre Josep Gols i Veciana, li van comentar les dificultats de la biblioteca i el seu projecte per recaptar fons. El mestre Josep Gols els va dir: “Aplegueu-os deu nois i deu noies i vindré a la Canonja a assajar el Brindis, de Mozart”. En aquell primer assaig s’hi van presentar quasi bé un centenar de cantaires.

La representació que va tenir lloc el dia de Pasqua Granada va esdevenir un èxit rotund i aquest fet va suposar la idea de la necessitat de crear un Orfeó. I també de construir un espai per les representacions. Aquestes representacions ja es començaven a assajar per portar-les a escena durant la festa major d’estiu d’aquell any.

Aquesta primera època és la més gloriosa que mai ha tingut l’Orfeó Canongí. El prestigi dels seus cantaries anava creixent cada cop que representaven les obres, ja fós a la Canonja o a altres poblacions.


Segona època: 1936 - 1975

La Guerra Civil espanyola acaba sobtadament amb aquell projecte. Tot el camí fet s’esquerda, la societat canongina no és aliena als fets que convulsionen l’estat espanyol. Tota la joventut que participava del projecte es veu abocada a servir necessitats indispensables per a sobreviure, d’altres es veuen obligats a participar directament en la guerra per la seva edat, allistats en els bàndols en conflicte.

El 10 de juny de 1938 mor el fundador, Josep Gols i Veciana.

La guerra acaba l’any 1939 amb el bàndol Nacional com a guanyador. El franquisme castiga encara més el ressorgiment cultural. A Catalunya tota iniciativa o projecte cultural i a més a més, en català, dut a terme en aquells moments és brutalment reprimit. Aquesta dura repressió contra el bàndol perdedor fa que iniciatives culturals als pobles i ciutats com és ara la de l’Orfeó Canongí entrin en una etapa de degradació que en molts casos va acabar en desaparició. De tota manera l’Orfeó Canongí intenta no parar la seva activitat i durant la Guerra Civil també hi ha representacions teatrals.
Gener de 1931 – Es crea el grup de cantaires de l’Orfeó
Abril de 1931
– Inauguració del casal
1931
– Al Castell d’Escornalbou interpreten un repertori variat
Agost de 1931
– Es crea la Secció Lírica
Abril de 1935 
– Teatre Fortuny de Reus
Juny de 1936 
– Teatre Tarragona
Juny de 1936 
– Teatre Fortuny de Reus
Desembre de 1939 
– Representació dels Pastorets en català (Josep Maria Folch i Torres)
1940 i 1943
– Al casal hi tenen lloc sessions de cinema
15 d’agost de 1940 
– El Barbero de Sevilla
15 d’agost de 1942 
– Marina
15 d’agost de 1943 
– Maruxa

L’any 1943 l’Orfeó Canongí és clausurat per ordre de l’alcalde Josep Rion Marsal i els socis perden el control de la direcció, ja que és nomenada una junta gestora depenent de l’organisme franquista, Educación i Descanso.

Però l’obstinació de les persones que després de la Guerra intenten mantenir viva aquella flama fa que en plena dictadura tot just després d’haver acabat la guerra, tornin a intentar fer de la cultura un moviment capaç d’aglutinar gent amb força inquietud pel moviment cultural i associatiu.

S’aconsegueix fer representacions.
5 de març de 1944 – Les llàgrimes d’Angelina, de Josep Maria de Segarra
9 d’abril de 1944 - La Dolorosa
28 de maig de 1944 - Vetllada musical
24 de juny de 1944 - La Marqueseta no sap què té, Josep Maria Folch i Torres
15 d’agost de 1944 - Bohemios, La canción del olvido
15 de març de 1945 - Felip Derblay
18 de març de 1956 - L’amor té cops amagats, de Llucietà Canyà
20 de maig de 1956 - El port de les Boires, de Santiago Vendrell
11 de novembre de1956 - Com s’enreda la troca, d’Emili Graells
6 de gener de 1957 - Les vinyes el Priorat, de Josep Maria de Segarra
31 de març de 1957 - El fill del senyor Gold, de Lluís Elies
9 de juny de 1957 – La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra
22 de desembre de 1957 – El misteri de la sala d’estar, de Ramon Minguell

L’any 1958 - Reneix el cor de l’Orfeó Canongí de la mà de Josep Vidal i Guinovart.

En aquella època el cor estava format per 70 cantaires que interpreten:
L’avemaria, de Vitòria
El brindis, de Mozart
La pàtria Nova, de Grieg
La Sardana de les monges
Sota de l’Om, de Morera
El dia 1 de maig de 1960 actuen al Camp del Barça (Trobada d’Orfeons)
27 de març de 1960 - La puntaire, de Ramon Campmany
7 de maig de 1967 - Pi, Noguera i Castanyer, d’Àngel Millà
9 d’abril de 1972 - L’amor venia amb taxi, de Rafel Anglada
19 de març de 1973 - Com s’enreda la troca, d’Emili Graells

Tercera època: 1975 - 2005

L'any 1978 assumeix la presidència de l’Orfeó Canongí, Sebastià Falguera i Gran, sota el seu mandat l’entitat afronta un dels reptes més importants de la seva història, la remodel·lació gairebé total del Casal. Les obres es van finançar amb crèdits bancaris i amb l’ajut de tota la massa social de l’entitat.

Un cop es va reordenar el casal, la sala principal va rebre el nom del seu fundador i es va passar a dir, Sala Josep Gols i Veciana. La sala de conferències va rebre el nom del primer president Josep Canadell i Pujol i la biblioteca està dedicada al primer director de l’Estímul, Josep Maria Alberich Olivé.

Aquesta remodel·lació i nova etapa va donar pas a uns anys de gran moviment a l’entitat, es van organitzar cicles de conferències, representacions teatrals, actuacions musicals i l’any 1983 te lloc la primera Desena Cultural Canongina que te continuïtat fins els nostres dies.

Dins de la Desena Cultural l’any 1984 s’organitza la primera edició de la Nit Literària on en el transcurs de la mateixa, cada any es nomenat el Canongí de l’Any. El Canongí de l’Any és el guardó més prestigiós de la Canonja. També al llarg dels anys s’han anat incorporant altres guardons i premis. Reconeixements Estímul, Estímul Jove, Premi de Periodisme Local Jaume Gils, Premi d’Assaig Mestre Gols.


Cicle de teatre:

1983 - El metge a garrotades, de Molière
1984 - La comèdia de l’olla, de Plaute; adaptació lliure per Francesc Nel·lo
1985 - Tots en tenim una, d’Assumpta González
1986 - Les dones sàvies, de Molière
Cicle de conferències Dimarts Culturals i Desena Cultural Canongina
Llistat de convidats que han passat per l’Orfeó Canongí (al costat del nom hi figura el càrrec que tenien aleshores):
Isidre Moles - Vicepresident del Parlament de Catalunya
Vicente Valero Costa - Governador Civil de Tarragona
Josep M. Recasens i Comas - Alcalde de Tarragona
Josep Lluís Carod Rovira - Delegat Territorial de Cultura a Tarragona
Jordi Carbonell - Catedràtic Universitat de Cerdenya
Aurel·li Argemí - Secretari General del CIEMEN
Jaume Ciurana - Director Geneal de l’INCAVI
Joan Ané - Secretari General de la Universitat Catalana d’Estiu
Miquel Sellarès - Director General de Seguretat Ciutadana
Albert Manent i Segimón - Director General de Difusió Cultural de la Generalitat
Josep Gomis Martí - President de la Diputació de Tarragona
Heribert Barrera - President del Parlament de Catalunya
Josep M. Ainaud de Lasarte - Diputat del Parlament de Catalunya
Magda Oranich - Diputada del Parlament de Catalunya
Marta Ferrusola - Esposa del President de la Generalitat
Josep Cabayol - Missioner del Zaire
Ramon Barnils - Escriptor
Joan M. Pujals - Alcalde de Vila-seca
Avel·lí Artís Gener “Tísner” - Escriptor
Frederic Rahola - Síndic de Greuges de Catalunya
Francesc Ferrer i Gironès - Senador
Joan Tortajada Rodríguez - Delegat de Cultura a Tarragona
Joan Corbella - Psiquiatra
Nadal Batlle Rector - Catedràtic de la Universitat de Palma de Mallorca
Miquel Barbarà - Vicari episcopal de Tarragona
Fernando Herrera - Cap del laboratori de BASF
Joan Rigol - Conseller de Cultura de la Generalitat
Ramon Trias Fargas - Diputat del Parlament de Catalunya
Nicolau Casaus - Vice President del F.C. Barcelona
Joaquim Ferrer i Roca - Conseller de Cultura de la Generalitat
Antonio Royo - Historiador
Alfred Rodríguez Picó - Meteoròleg
Oriol Homs - Sociòleg
Agustí Pujol - President de la Reial Federació de Tennis de Catalunya
Manuel Orantes - Capità de l’equip espanyol de tennis
Aina Moll - Directora General de Política Lingüística
Max Cahner - Ex conseller de Cultura de la Generalitat
Jordi Maragall - Fill del poeta Joan Maragall
Josep M. Solé i Sabaté - Historiador
Xavier Amorós - Senador
Eugeni Gai - Director General de Joventut de la Generalitat
Josep Pont i Gol - Arquebisbe emèrit de Tarragona
Josep Lluís Vilaseca - Secretari General de l’Esport de la Generalitat
Josep Bargalló - Catedràtic i cronista casteller
Vicenç Villatoro - Director del diari AVUI
Raimon Obiols - Secretari General del PSC
Miquel Roca - Secretari General de CiU
Guillem Viladot - Escriptor del mes
Joan Alberich - Alpinista
Òscar Cadiach - Alpinista
David Marca Cañellas - Senador
Josep Maldonado Gili - Delegat de Governació de la Generalitat a Tarragona
Diego Franco - Coronel en Cap de la Base Aèria de Reus
Andreu Muñoz - Arqueòleg
Joan Martí Castell - Rector de la Universitat Rovira i Virgili
Josep M. Brugués - Cap de premsa de Port Aventura
Àngel Colom i Colom - Secretari General d’ERC
Francesc Robert i Graupera - Director General de Medi Rural
Joaquim Teixidor - Astròleg
Marc Aurel·li Vila - Diputat del Parlament de Catalunya
Armand de Fluvià - Heraldista
Miquel Coll i Alentorn - President del Parlament de Catalunya
Jaume Vilalta - Cap de premsa de la Generalitat
Xavier Sabaté - Regidor del PSC a l’Ajuntament de Tarragona
Santiago Camús i Costa - President de Justícia i Pau
Joan Carrera - President del Consell Comarcal del Tarragonès
Olga Xirinacs - Escriptora
Francesc Vicens - Escriptor
Josep M. Llompart - Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
M. Àngels González Estremad - Directora General d’Ordenació Educativa
Sebastià Barrufet Rialp - Director de la revista Turismo y Ocio
Pere Guinovart - Unió de Pagesos, Fruita Seca
Mn. Miquel Barbarà - Secretari de l’Arquebisbat de Tarragona
Joan Raventós i Carner - President del Parlament de Catalunya
Josep M. Solé i Sabaté - Director del Museu d’Història de Catalunya
Albert Rodríguez - Director de l’oficina de Greenpeace de Barcelona
Joan Maria Pujals - Conseller de Cultura de la Generalitat
Josep Baiges - President de la D.O. Siurana
Vicenç Villatoro - Director General de Promoció Cultural
Joaquima Alemany Roca - Presidenta de l’Institut Català de la Dona
Xavier Bas - Director de Canal Reus

Història Orfeó

Pages